16 d’octubre, 2009

Viure amb diabetis

Una bona dieta i exercici, la clau
La tipus dos té més relació amb els hàbits que amb la genètica, diuen els experts

Assimilar que es té diabetis no és fàcil. Després d'un periode de dol habitual, molts dels malalts assumeixen que es pot ser diabètic i tenir una vida plena. En el cas de la diabetis tipus dos, la més freqüent, una dieta equilibrada i fer exercici regularment són la clau.

"Per mi és una condició, no una malaltia que no em deixa viure". És el testimoni d'Ana Maria Colomar, qui desde fa any i mig conviu amb la diabetis tipus dos. "La noticia la vaig rebre molt malament. Era una bona candidata [tenia sobrepès i la seva mare era diabètica], encara que vaig pensar que me'n lliuraria. Vaig estar tres mesos de dol, però després vaig assumir que tenia diabetis i tot va canviar", explica Colomar, professora universitària de 50 anys. Va contactar amb l'Associació de Diabètics de Madrid, es va posar en mans d'un endocrí i va començar a fer exercici cada dia.

Frenar l'augment de casos

"La diabetis tipus dos està més relacionada amb els hàbits que amb els gens", va dir el president de la Societat Espanyola de Medicina Interna, Pedro Conthe, durant el congrès Europeu sobre Diabetis celebrat a Viena. De fet, el nombre d'afectats creix dia a dia, algo que respòn "a l'augment de l'obesitat". Actualment en el món hi ha 246 milions de diabètics (221 milions de tipus dos), segons dades de la Federació Internacional de Diabetis. S'estima que l'any 2030 aquesta xifra s'elevi fins als 336 milions.

Per parar aquesta tendència, els experts aboguen per "canviar els estils de vida!, mantenir el pes ideal i convinar tractaments precoçment", apunta Conthe. S'estima que el 50%de diabètics desconeix patir aquesta malaltia, crònica i silenciosa, pel que s'insisteix en estar atent als símptomes-més sed, més gana i/o més necessitat d'anar al lavabo-, i fer-se controls regulars. Sobre tot les persones amb més risc a patir-la: amb casos de diabetis a la familia, obesitat o que tenen altres dolències.

I es que la diabetis tipus dos es pot prevenir "fins en un 60%", recalca Conthe. La diabetis tipus u, la que acostuma a aparèixer a la infància és molt més agressiva.

Una nova opció terapèutica

La Comissió Europea acaba de donar l'autorització de comercialització d' Onglyza, un nou tractament per adults diabètics amb un inadecuat control de la glucosa.

L'autorització es basa en la informació obtinguda d'un exhaustiu programa de desenvolupament clínic que va evaluar-ne la seguritat i la eficàcia del medicament. Onglyza, que ja ha sortit comercialitzat als EEUU, ha sigut desenvolupat per les farmacèutiques AstraZenca i Bristol-Myers Squibb. Prenent-lo amb altres antidiabètics orals, el fàrmac millora el control del sucre en sang dels pacients. Es presenta com un comprimit diari de 5 mg.

La xifra

167 bilions d'euros són les despese sanitàries globals dirigits al tractament i la prevenció de la diabetis a tot el món, segons dades del 2007. La Federació Internacional de Diabetis calcula que aquesta xifra superarà els 216 billons d'euros l'any 2025.

11 de maig, 2009

Protecció per a ells: Injecció anticonceptiva masculina

Investiguen més mètodes, i es debat si els homes han de decidir sobre reproducció

És l'anticoncepció una qüestió només de dones? A jutjar pels nous avenços, no. Una investigació acaba de demostrar la eficàcia d'una injecció anticonceptiva destinada als homes. Però hi ha qui opina que elles han de seguir controlant la reproducció. El debat està obert.

Aquesta injecció de testosterona, no comercialitzada, s'ha probat en més d'un millar d'homes xinesos fèrtils, d'entre 20 i 45 anys, que van rebre la injecció mensual durant 30 mesos. Cap d'ells va concebre una criatura en un periode de dos anys, segons l'estudi del Centre d'Investigació de Planificació Familiar xinès.
Seguritat i efectivitat

El nou mètode atura la producció d'espera però el seu efecte és reversible, ja que entre quatre i sis mesos després de deixar d'aplicar les injeccions els espermatozous tornen al seu nivell. Es considera un sistema bastant segur, encara que els experts indiquen que actualment no hi ha cap contraceptiu masculí que pugui garantitzar un mínim porcentatge de seguritat i efectivitat, això és menys d'un 1% de risc.

"Fa moltes dècades que s'investiga amb la contracepció farmacològica pels homes, però no hi ha res comercialitzat", explica la doctora Ana Maria Puigvert, presidenta de l'Associació Espanyola d'Andrologia. Actualment només existeixen dos mètodes per als homes: la vasectomia, que és irreversible, i el preservatiu.

Cedir la responsabilitat?

A Espanya, "cada any es realitzen més de 70.000 vasectomies", "amb una eficàcia que frega el 100%", segons l'Associació Espanyola d'Urologia. El perfil de qui es sotmet a aquesta operació és el d'un home casat de 35 anys amb dos fills. Mentre, el condó és el mètode més emprat, indica la VI Enquesta Bayer Schering Pharma. Un 37% de dones diu que la seva parella l'utilitza.

La reproduccó segueix sent una qüestió de dones, qui "ha de continuar controlant la fecunditat", en opinió de Puigvert. "La contracepció masculina no té gaire sentit: on està la garantia de que els homes s'hagin près l'anticonceptiu en una relació no estable?", es pregunta la facultativa.

Altres especialistes, com Vicente Barragán, membre de la junta directiva de la Federació de Planificació Familiar Estatal, veuen factible el canvi: "La reproducció és cosa de dos. Però fins que no hi hagi un canvi social, les línies de investigació en anticoncepció masculina no avançaran".

07 de maig, 2009

Aconsegueixen transplantar el 80% d'una cara

La dona havia perdut un ull, el nas i part de les galtes al rebre un tret del seu marit

Connie Culp va perdre el seu rostre el 2004, quan el seu marit -que compleix una pena de set anys de presó- li va disparar a la cara. Va perdre un ull, el nas i les galtes, la mandíbula i el llavi superior li van quedar destrossats. Al desembre li van transplantar el 80% del seu rostre, i ahir va mostrar l'exitós resultat de la intervenció.

Després de 30 operacions fallides i esgotats els metges convencionals de cirugia, un equip multidisciplinar de la Cleveland Clinic (EEUU) va realitzar el transplant a la dona, de 46 anys. La intervenció va durar 22 hores i en ella li van reconstruir part dels ossos de la cara i li van col·locar el rostre d'un donant.

Grans progressos

L'expressió de Connie és encara estàtica, encara que pot parlar, moure la boca, olorar; menjar i degustar el menjar. Els metges auguren que, amb rehabilitació i fisioteràpia per reactivar els músculs facials, en uns sis mesos millori i pugui tornar a somriure. "Està fent grans progressos", va assegurar la doctora Maria Siemionow.

La pacient haurà de tornar a operar-se en el futur, fins que acabi el procès d'aquí a un parell d'anys. I com en qualsevol transplant tindrà que anar cada mes a revisió, per que els metges controlin la seva evolució per si el cos menifesta algún rebuig.

Durant els quatre anys que ha viscut amb el rostre destrossat, Connie no ha tingut olfacte ni gust, no ha pogut pendre aliments sòlids ni beure d'un got, i ha respirat a través d'un orifici a la tràquea.

La dona, que durant anys ha sigut rebutjada al sortir al carrer, va demanar que ningú discrimini per l'apariència dels demès."Quan algú té una desfiguració o no és tant guapo com tú, no el jutgis". La pacient va donar les gràcies als seus metges i a la familia de la donant "que han fet el possible per a que torni a tenir rostre".

Isabelle, el primer cas en el món

Isabelle Dinoire va ser la primera persna en el món que es va sotmetre a un transplant de cara. Va ser el 27 de novembre del 2005, quan un equip mèdic de l'Hospital de Amiens (França) li va reconstruir la cara a través d'una operació que va conmocionar a tot el món. Li van transplantar la part inferior del rostre d'una donant, un triàngle amb nas, boca i mentó. Isabelle, que llavors tenia 38 anys, havia sigut desfigurada per un gos. La seva evolució ha sigut molt favorable.

Després d'ella, van venir altres casos. A l'abril del 2006, a Xina, s'operava amb éxit a Li Guoxing, de 30 anys, al que se li van substituir les dues terceres parts de la cara. Ell tenia el rostre desfigurat per la mossegada d'un ós. Mentre, el passat abril a París es va transplantar la cara i les mans a un pacient de també 30 anys.

05 de maig, 2009

Progeria o envelliment prematur

És una malaltia genètica de la infància extremadament rara, caracteritzada per un dramàtic envelliment prematur. S'estima que afecta a un de cada 8 milions de naixements.

La forma més severa de la malaltia és l'anomenada síndrome de Hutchinson-Gilford anomenada així en honor de Jonathan Hutchinson, que va ser el primer en descriure-la l'any 1886 i de Hastigs Gilford que va realitzar diferents estudis sobre el seu desenvolupament i característiques l'any 1904.

Característiques clíniques

La progeria es produeix per mutacions a la làmina A/C les quals generen una laminació alternativa que porta a la produecció d'una proteïna immadura similar a la prelamina A. Les cèl·lules presenten un nucli amb alteracions estructurals així com defectes en la organització de la heterocromatina. Molecularment presenten un defecte en el mecansime de reparació del DNA com a conseqüència del trencament de la doble hèlix.

Encara que recenment s'ha descobert específicament el gen causant de la progeria, encara no hi ha cura. El promig de vida en nens malalts és de 13 anys, però es coneix un cas en que el malalt va viure fins els 29, encara que els estudis van demostrar que tenia una progeria diferent a la descrita i coneguda.
Símptomes

La progeria ha arribat a ser una malaltia de coneixement públic, degut a que els seus símptomes s'assemblen bastant a l'envelliment normal ( aprimament, taques a la pell, reabosrció de massa òssia, pèrdua de cabell i arteriosclerosi). La progeria produeix un ràpid envelliment dels nens, començant per una deficiència del creixement durant el primer any de vida que té com a resultat cossos desproporcionalment petits en relació la mida dels seus caps. Els nens són prims i presenten calvíci,e cara allargada i arrugada i pell d'apariència envellida, poden desenvolupar aterosclerosi temprana. La mort prematura es produeix per l'arteriosclerosi o malaltia cardiovascular.

04 de maig, 2009

Síndrome X fràgil

Primera causa de retràs mental hereditari

En el gloriós partit de la setmana passada del Madrid-Barça, un dels jugadors, Messi, es va aixecar la samarreta en les celebracions dels gols anunciant una ONG que es dedica a la investigació i tractament de la Síndrome X fràgil. Però de què tracta aquesta malaltia?
El seu nom es causa de les investigacions del Dr. Lubs que a més de descobrir el seu origen genètic, va trobar que persones amb certes característiques mentals i físiques, tenien en el seu cromosoma X una part parcialment trencada.
Tot i ser un dels transtorns hereditaris més freqüents, resulta desconegut per la població en general i la majoria dels professionals relacionats amb la salut i l'educació, que tenen només dades parcials i incompletes sobre la síndrome pel que el seu diagnòstic acostuma a ser tardà i erroni.
Què és la Síndrome X fràgil?
També és conegut amb el nom de Síndrome de Martin & Bell. És un transtorn genètic, deguda a la mutació d'un gen (FMR1). Està lligat al cromosoma X , ja que el gen mutat (té moltes repeticions de triplets iguals i s'inactiva la seva síntesi, normalment es troba repetit de 6 a 50 cops, però en els malalts es troba de 54 a 200 cops) es troba localitzat a un extrem d'aquest cromosoma. La seva causa és l'absència d'una proteïna FMRP a les cèl·lules ja que l'excès de repeticions metila el gen impedint-ne la transcripció (síntesi de la proteïna). Aquesta síndrome afecta a homes i a dones, encara que aquestes en menor grau, ja que al tenir dos cromosomes X, la segona còpia les protegeix.
Afecta principalment a homes amb una freqüència de 1/4000 afectats. Les dones no solen afectar-se encara que siguin portadores, la freqüència és de 1/600 portadores.
La proteïna FMRP és una proteïna vinculada amb l'ARN i sembla que regula la traducció d'aproximadament el 4% dels missatges neuronals. Hi ha una hipòtesi en la que la FMPR és una proteïna clau en la regulació dels canvis estructurals neuronals i en la maduració mitjançant l'estimulació ambiental, particularment en la selecció de les connexions neuronals.

A la imatge podeu veure on senyala la fletxa que hi ha com un despreniment de la cromatina condensada, tant en dones (esquerra XX) com en homes (dreta XY). Els cromosomes es poden observar d'aquesta manera amb certes condicions al laboratori.

Característiques més freqüents:

- Retràs mental
- Hiperactivitat
- Problemes d'atenció
- Aleteig amb els braços
- Contacte visual escàs
- Parlar reiterativament
- Articulacions hiper-extensibles
- Testicles grans
- Orelles prominents

01 de maig, 2009

Test VIH

El test del VIH es pot fer des del dia 28 d'abril en algunes farmàcies

Fins a 36 farmàcies de 21 poblacions de la província de Barcelona fan a partir d'aquest dia el test ràpid del virus de la sida, de forma gratuïta.

L'objectiu de la mesura, amb caràcter pilot, és fomentar el diagnòstic precoç de la sida -el 30% de diagnòstics es segueixen fent tard- i contribuir a trencar la cadena de transmissió de la malaltia, va explicar la consellera de Salut, Marina Geli. De moment s'oferiran 1.500 proves gratuïtes a farmàcies de Badalona, Gavà, L'Hospitalet, Rubí, Mataró, Cerdanyola del Vallès, Vig, Igualada i Sitges.


Prova fiable i ràpida


Un cop acabades les proves, les autoritats sanitàries catalanes debatran si els test es poden posar a la venda a les farmàcies. La prova, que garanteix la total confidencialitat i té una fiabilitat del 99,6%, triga 15 minuts en desvetllar si hi ha una sospita de que es té el VIH. Després `haurà de ser evaluada amb una prova diagnòstica clínica.

El director de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Plasència, diu que la infecció només es pot detectar tres mesos després de la contracció.

30 d’abril, 2009

Pandèmia inminent

Primer infectat que no va anar a Mèxic

A Espanya ja hi ha 10 casos del virus A/H1N1 i la OMS augmenta l'alerta a nivell 5

A Espanya ja hi ha 10 infectats pel virus de la grip porcina. I no tots havien viatjat a Mèxic recentment. Un dels contagiats es va infectar de manera indirecta, ja que és parella d'una noia que sí ha estat al pais asteca, origen del brot gripal.
Ell és un dels sis nous casos que ahir a la tarda es conformaven a Catalunya, arribant a la desena d'afectats a l'Estat. Tots "estan tenint molt bona evolució, favorable i benigne", va explicar la consellera catalana de Salut, Marina Geli.

El nombre de contagiats pel virus podria augmentar; ja que, segons els Ministeri de Sanitat, hi ha altres 70 casos que s'estan investigant. La ministra Trinidad Jiménez, que va llençar un missatge de "seguretat i confiança", ja no va voler parlar ahir de grip porcina, sino de "nova grip".

Mentrestant, la OMS va elevar ahir a la nit a la fase cinc -de sis- l'alerta pandèmica per la expansió del virus. La nova fase implica que el virus s'ha transmès entre persones en almenys dos paisos (Mèxic i EEUU). La OMS considera que la pandèmia és inminent perqué hi ha transmissió sostinguda. El virus s'ha anat propagant des de Mèxic cap a tot el món. En EEUU, ahir es confirmava la mort a Houston d'un nadó mexicà de 23 mesos per la grip, el primer afectat que mor fora de Mèxic. El nen vivia a Matamoros, a la frontera d'aquest pais i EEUU i havia viatjat a Texas per ser tractat de la malaltia.

El "pacient zero"

Édgar Hernández podria ser el pacient zero de la grip porcina a Mèxic. Té 5 anys i les autoritats del seu pais l'han identificat com la primera persona que es va infectar amb el virus porcí. El nen viu al poble de La Gloria, en l'Estat mexicà de Veracruz (a dos hores de D.F.), on es creu que el brot d'aquesta grip va començar el 2 d'abril, segons els mitjats locals. Édgar va ser l'únic dels possibles contagiats de la seva regió que va donar positiu a les proves del virus que van realitzar les autoritats sanitàries; la resta teníen la grip normal.

La seva mare estava convençuda que el nen s'havia infectat a una granja de porcs de la zona. Es van agafar mostres de la zona, però van donar negatives.

29 d’abril, 2009

Com funciona el tamiflú?

Tamiflú és la marca que produeix Roche per al principi actiu, que és un antiviral que s'anomena oseltamivir. És un profàrmac antiviral selectiu contra el virus de la grip.

Com funciona?


La seva acció es basa en la inhibició de les neuraminidases presents en el virus de la grip. Aquestes neuraminidases són les que s'encarreguem d'alliberar el virus de les cèl·lules que ja estan infectades, i afavoreixi així la seva diseminació. Aquest compost és actiu enfront a les dues varietats del virus de la grip. No modifica la resposta immunitària i humoral contra el virus i altres antígens no relacionats.


Un cop administrat, l'oseltamivir disminueix els símptomes dels pacients amb la grip adquirida recentment i redueix la incidència dels símptomes propis d'una grip conformada, com ara les infeccions bacterianes: bronquitis, sinusitis i pneumònia.


S'absorbeix totalment per la via oral, transformant-se en el producte actiu per l'acció d'enzims intestinals i hepàtics. Es distribueix amb facilitat i es pot trobar a pulmons, nas, oïda i tràquea.


Efectes secundaris


Vòmit, insomni, mal de cap, mal abdominal. Amb menor freqüència diarrees, congestió nassal, tos vèrtig, mal de coll, marejos i fatiga.


Aquest compost no interacciona amb altres medicaments com ara el paracetapol, ibuprofè, àcid acetilsalicílic o eritromicina, i per tant es poden administar junts.


Actualitat

A Mèxic aquest medicament s'està utilitzant aparentment amb èxit, per combatre el nou tipus de virus que es transmet entre els humans. L'orígen geogràfic d'aquest virus és encara incert.


És molt important no automedicar-se, ja que si no es té aquest tipus de grup podria afectar molt negativament. En cas de sospites, el metge podria recomanar-la a les primeres hores per tal de controlar la malaltia.


Ja existeix un alt porcentatge de persones recuperades de la grip porcina en menys d'una setmana d'haver-se difòs en els mitjans l'alerta epidemiològica.

28 d’abril, 2009

Primer cas confirmat de grip porcina

Un jove d'Albacete té grip porcina

A Europa hi ha unes altres dues persones que pateixen la malatia i la OMS augmenta l'alerta a la fase quatre

Confirmat el primer cas de grip porcina a Espanya, i també a Europa. Un jove de 23 anys d'Almansa (Albacete) pateix aquesta malaltia, va revelar ahir la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez. La seva evolució és "bastant favorable", segons autoritats de Castilla-La Mancha. Altres dos ingressats a l'hospital de Monklands (Escòcia) són els altres dos afectats confirmats al continent.

A Espanya, segons les últimes informacions del Ministeri de Sanitat, hi ha 26 "sospitosos" de contagi en estudi: 10 a Catalunya, 4 a la Comunitat de Madrid, 2 a Andalusia, 2 a Balears, i 1 a Aragó, Astúries, Castilla-La Mancha, la Comunitat Valenciana, Galicia, Múrcia, Pais Basc i La Rioja.

Situació controlada

Tots ells estan hospitalitzats i tractats segons el protocol establert per la OMS, cap té gravetat i "responen bé al tractament", va explicar ahir la ministra. La majoria de possibles afectats són persones joves, d'entre 20 i 30 anys i amb bona salut.

La titular de Sanitat va insistir ahir en que " la situació està controlada", encara que admitia que "preocupa a les autoritats sanitàries", pel que estan "vigilants i alerta".

La OMS va augmentar ahir la fase d'alerta de nivell 3 al 4 sobre 6. Encara que aquest grau implica mesures més estrictes de controla i un "augment del risc de pandèmia", significa que aquesta no és encara inevitable.

La organització recomana centrar-se en mitigar el virus abans que en la seva contenció i es va desaconsellar tancar fronteres i restringir els viatges. Amb aquesta voluntat de transmetre calma, es recalcava ahir que consumir carn de porc no suposa cap problema per la salut, ja que és un virus de contagi humà. De fet, cap explotació agrària està afectada pel virus de la grip procina, ni a Espanya ni a Mèxic.

Encara que les fronteres amb Mèxic segueixen obertes, tant des de Sanitat com des del Ministeri d'Exteriors es recomana no viatjar al pais nortamericà "excepte en casos estrictament necessaris".

Per altra banda, els vols entre Madrid o Barcelona i Mèxic -o viceversa- operaven ahir amb normalitat, encara que la majoria no anaven plens. Els passatgers que decideixen viatjar ho fan amb mascaretes, i amb certa por i preocupació. Com la galerista espanyola Blanca Soto, que a la seva arribada a Barajas i protejida amb una mascareta, admitia que aniria a fer-se un control mèdic. O com una parella espanyola que viu habitualment a Mèxic D.F, que inclús parlaven de "psicòsis".
Les claus:
1-Nou tipus: els casos d'afectats pertanyen a un grup, la A/H1N1, que no s'havia vist abans. Es tracta d'un virus híbrid amb components porcí, humà i aviar. La malaltia es contagia per la via respiratòria, no per la ingesta de carn de porc.
2-Pandèmia: quan una nova varietat de grip comença a infectar a les persones i aconsegueix transmetre's entre elles pot arribar a ser una pandèmia mundial.
3-Mutació: Els virus de la grip canvien constantment, per això la vacuna és diferent cada any. Alguns especialistes advertien ahir de que es desconeix el nivell de perillositat del virus més enllà de Mèxic, on està siguent mortal.
4-Símptomes: són molt similars als de la grip humana (tos, febre, mal de cap i de músculs). Tot i així, pot causar també diarrea i vòmits.
5-Consells: els experts recomanen anar am metge davant d'aquests símptomes i si s'ha estat a Mèxic. La OMS valora el tamiflú, el fàrmac de la grip aviar, per combatre la malaltia.

27 d’abril, 2009

La grip s'estén

Vuit possibles casos a Espanya. Els afectats havien viatjat a Mèxic, explica la ministra de Sanitat, que crida a la "tranquilitat".

La grip porcina podria haver arribat a Espanya. El Ministeri de Sanitat ha detectat tres persones sospitoses de patir-la, a Bilbao, València i Almansa (Albacete), la conselleria de Salut catalana parla d'uns altres tres casos-dos a Girona i un a Barcelona- i les autoritats aragoneses d'un sèptim cas a Teruel. Ahir a la nit, la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia va notificar un cas sospitòs de grip porcina a Algeciras (Càdis).

Seran necessaris els resultats dels anàlisis d'aquests pacients, la pròxima matinada, per confirmar que estan afectats pel virus A/H1N1

Els 8 malalts són persones joves que havien viatjat recentment a Mèxic- origen de la malaltia. Tots estan ingressats en centres hospitalaris, on se'ls hi estan fent proves per saber si estan afectats per la grip. Cap està greu.

"No estem davant una situació d'emergència", insistia ahir la titular de Sanitat i Politica Social, Trinidad Jiménez, cridant a la "tranquilitat". El Ministeri va activar el dijous per la nit el Protocol previst al Pla Nacional de Preparació i Resposta davant la Pandèmia de la Grip després de rebre les primeres comunicacions de la OMS.

Ja s'han posat en marxa diverses mesures, incrementant la vigilància epidemiològica per detectar de manera precoç els possibles casos de persones que hagin viatjat a Mèxic en els últims dies. Els passatjers que arriben a l'aeroport de Barajas procedents de Mèxic han passat una revisió mèdica abans d'abandonar el pais.

Deu dies d'incubació

Ja a Espanya, els viatjers han de omplir un questionari per estar localitzables i se'ls hi dona una fulla informativa amb consells sanitaris i se'ls hi demana que estiguin atents a la seva salut els pròxims 10 dies, periode d'incubació d'aquest tipus de grip.

La ministra Jiménez va dir que el Govern no pot recomanar als ciutadans que no viatgin a Mèxic i EEUU, mesura que s'adoptarà si ho recomana la OMS.

Un "succès de salut pública" internacional

La OMS va declarar ahir oficialment el brot de grip porcina "succès de salut pública de nivell internacional" i no va descartar que mutés i fos més nociu. L'organisme decidirà demà si augmenta el nivell d'alerta pandèmica, situat per ara en un grau de 3 d'una escala de 6.

Virus híbrid que es contagia per l'aire

La grip porcina A/H1N1 es una variant del tipus H1Ni que es manifesta amb grip alta repentina, tos, mal de cap, articulacions i muscular, ulls irritats i fluxe nasal. Es contagia per via respiratòria, pel que es recomana fer servir mascareta i mocadors d'usar i tirar i rentar-se les mans sovint.

Els antivirals comuns són eficaços contra ella, i "s'han d'adminstrar el més aviat possible", segons la epidemiòloga Ángela Rodríguez.

El component aviar d'aquest "virus híbrid"(porcí, humà i aviar) és el que més preocupa al director del Centre de Referència de Malalties Emergents, Juan José Badiola, doncs el fa més contagiòs. Després de la grip aviar, Espanya està "millor preparada" i només cal reactivar la seva estructura. La OMS guarda cinc milions de dosis de tamiflú, emprada contra la grip aviar i al que és també sensible la porcina.
COMENTEU!!!

24 d’abril, 2009

La ONT realitza 70.000 transplants en 20 anys

Espanya és líder mundial de donacions, gràcies al seu sistema sanitari i a la solidaritat ciutadana

La Organització Nacional de Transplants (ONT) celebra els seus 20 anys. I ho fa amb totes les xifres a favor: en aquestes dues dècades s'han realitzat més de 70.000 transplants d'òrgans, i s'ha duplicat el nombre de donants. Dades que situen a Espanya com a líder mundial en aquest terreny des de 1992.

"Són, amb molt, els índex més elevats del món", senyalava la ministra de Sanitat i Politica Social, Trinidad Jiménez, el dimecres davant el ple del Congrès dels Diputats. Es referia al fet d'haver passat dels 14 donants per milió d'habitants del 1989 als 34,2 donants per milió a l'actualitat. Una xifra que duplica les dades europees (17 donants per milió).

Model internacional

"Som una referència a tot el món", admet el doctor Rafael Matesanz, coordinador nacional de transplants. En part, es deu a l'anomenat "model espanyol, un sistema de gestió que es basa en que a tots els hospitals hi ha un coordinador de transplants" que detecta als possibles donants.

Aquest model, que ha aconseguit xifres de negatives a la donació d'un 17% (a Anglaterra, per exeple arriben al 40%), s'ha copiat a diferents països. A Espanya es forma a coordinadors extrangers per que apliquin aquest sistema organitzatiu al tornar a les seves ciutats. Els últims als que s'ha instruït han sigut professionals de la Índia.

Entre les claus de l'èxit, Matesanz també parla de la "equitat" del sistema sanitari espanyol, per la que tots els ciutadans que viuen a Espanya es poden beneficiar de la donació.

Tampoc s'oblida de la "solidaritat espanyola", molt més present en donacions d'òrgans que en d'altres terrenys, com la donació de sang. Els immigrants també s'han sumat a aquesta solidaritat.

22 d’abril, 2009

Autoritzen la selecció genètica contra el càncer

Només s'utilitzava en patologies neurodegeneratives

El Ministeri de Sanitat va donar ahir el vist i plau a la selecció genètica d'embrions en el cas de dues parelles amb dos tipus de càncer hereditari. És la primera vegada que la Comissió Nacional de Reproducció Assistida Humana aprova l'aplicació del Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) en casos concrets de càncer.

La comissió va estudiar ahir tres peticions concretes de selecció, totes en casos de càncer hereditari greus, que acostumen a manifestar-se a una edat primerenca i sense tractament possible.

Un dels casos en que finalment s'ha autoritzat el DGP va ser remès per la Generalitat de Catalunya, i en ell s'havia detectat una mutació en el gen BRCA1. L'altre procedia de la Comunitat de Madrid, i correspón a un cas de càncer hereditari de tiroides, afectat pel gen MEN-2A.

Fins ara el DGP estava autoritzat per malalties neurodegeneratives hereditaries com el Huntington o la distrofia muscular. Espanya es suma així al Regne Unit en l'autorització d'aquesta tècnica per prevenir tumors.

Darrere els pasos d'en Javier

EL DGP s'ha aplicat amb èxit a Espanya a una parella de Sevilla, en que un nadó curaria la malaltia del seu germà. Javier, nascut el 12 d'octubre del 2008 a l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla va ser el primer cas de nadó medicament a Espanya. Amb les cèl·lules del seu cordó umbilical va aconseguir que el seu germà Andrés superès una anèmia congènita severa.

Segons va manifestar ahir el secretari general de Sanitat, José Martínez Olmos, més centres podrien imitar al Virgen del Rocío, però abans s'hauria de confirmar "en quina mesura aquestes técniques van donant resultats i ofereixen dades positives sobre la seva aplicació".

20 d’abril, 2009

Descubreixen els gens que frenarien el càncer

Investigadors de la Universitat d'Edimburg (Escòcia) han descobert els components genètics que poden tenir un paper clau a l'hora de frenar malalties com el càncer o l'escleròsi múltiple.
Aquest descobriment pot derivar a "nous tractaments mèdics contra les malalties relacionades amb el sistema immunològic", destaca el professor David Hume, director de l'estudi publicat a la revista Nature Genetics.

Control d'un grup

L'anàlisi senyala que hi ha centenars de gens que interactuen en la generacó d'aquestes malalties, en un procès amb moltes variacions que fan que les causes de les dolències variïn en funció de les persones. Això es suma a la teoria que considerava que un gup selecte de gens mestres controlava el creixement de les cèl·lules que provoquen la malaltia.

Els investigadors confien que la identificació dels punts febles en l'estructura genètica de les persones ajudi a crear mecanismes mèdics que aturin el creixement de tumors.

Sistema immunològic

Està format per un conjunt de mecanismes que protegeixen a l'organisme d'infeccions per mitjà de la identificació i eliminació dels agents patògens (des de virus fins a cucs paràsits intestinals).

Les cèl·lules del sistema immune són una classe especial de leucòcits, anomenats limfòcits. Les cèl·lules B i les T són les classes principals de limfòcits i deriven de les cèl·lules mare hamatopoiètiques (productores de cèl·lules sanguínies) pluricel·lulars de la mèdul·la óssia.

El limfòcit B identificar els patògens quan els anticossos de la seva superfície s'uneixen a proteïnes específiques "extranyes" que es troben als patògens (anomenats antígens). Aquest complex antígen-anticòs passa a l'interior del limfòcit B on es degrada. Llavors el limfòcit B mostra a la seva superfície, l'antígen extrany per activar els limfòcits T i activar de manera més activa el sistema immune contra aquest antígen, mitjançant la producció de molts anticossos que reconeixen l'antígen per "marcar" el que s'ha d'eliminar.

Això mateix és el que succeeix en els transplants, el cos reconeix un antígen "extrany" i activa tot el sistema immune per destruir-lo.

15 d’abril, 2009

La hora de la dislèxia

Afecta al 10% d'escolars a Espanya

El Senat aprova estudiar aquest transtorn de l'aprenentatge i formar al professorat

La filla de Maria José confonia la b amb la p, feia la a invertida i el 3 i el 5 a la inversa, com reflexats en un mirall. Acabava de començar primària, i una pedagòga lo va confirmar a la seva mare que tenia dislèxia. Aquesta dificultat d'aprenentatge es considera la tercera causa de fracàs escolar i no és tan rara. Afecta entre un 8 i un 10% de nens en edat escolar, el doble que el dèficit d'atenció (TDA) o hiperactivitat (3-5%).

No obstant, el cas de Maria José Nicolás és especial. Senadora del Grup Popular per Múrcia, va aconseguir que el passat 25 de març s'aprovès per unanimitat en el Senat la seva moció per fer un estudi a nivell estatal i millorar la formació del professorat. Les xifres amb que es treballen o bé són extrapolades del Regne Unit i EEUU o procedeixen d'estudis antics, com el de la Fundació CEAR (Centre d'Estudis, Aprenentatge i Reeducació), que les eleva al 15%.

Un error de sincronització

ELs dislèxics no tenen un problema lingüístic, sinó una anomalia (hereditària) a la sincronització neuronal, com acava de publicar l'Institut Aragonès de Ciències de la Salut a la revista Dyslexia. Els hi costa associar un so amb un grup de lletres unides en una paraula. Per això, segons Maria José, "potser a Espanya hi hagi menys dislèxics que els estimats, perquè al Regne Unit es separa més l'escriptura de la pronunciació".

També per això, en la seva moció es demanaven terapeutes per a que ajudin als nens dislèxics per la seva falta de discriminació auditiva o de percepció visual. "Necessiten un entrenament físic, de motricitat, de lateralitat, per a que es desenvolupin determinades zones del seu cervell", explica Irene Ranz, presidenta de la Fundació Aprender. "També psicòlogs, perqué són alumnes afferrats al No puc".

Maria Hosé copara al dislèxic amb l'esquerrà: "Si li poses al llàpis a la dreta apendrà, però més tard i pitjor". I reconeix que cada cop més regions s'han posat les piles des de que la LOE reconeix la dislèxia, l'any 2006. A Múrcia, Balears o Canàries ja es distribueixen guies per a que els professors detectin aquests nens als que "no se'ls hi veu la cara, com els síndrome de Down, ni tenen problemes intelectuals".

Entre els consells als professors destaquen no fer sentir malament a l'alumne entregant-li un exàmen totalment corregit en vermell; oferir-li fer la prova oral i no baixar punts per ortografia (a més de la dislèxia existeix la disortografia o la discalculia, menys comuns). I, com els pares, paciència, doncs el dislèxic pot necessitar el doble de temps per fer les tasques.

El cervell dislèxic, en grau lleu o sever, ho és per sempre, però té la seva contrapartida amb la creativitat, com atestiguen Walt Disney o Albert Einstein.
Col·legis pensats per aquests nens
L'equip d'orientació del col·legi és l'encarregat de dictaminar si un nen té dislèxia, i és clau que ho faci quan aprèn a llegir i es detecten dificultats. A partir d'aquí. el petot té dret a ajudes, com un professor de Pedagogóa Terapèutica dos hores a la setmana o un aprenentatge alternatiu. També hi ha centres, com El Brot de Barcelona, que proposen des de fa 25 anys un aprenentatge multisensorial no basat en la lectoescriptura, en grups de 8 nens entre els que també hi ha hiperactius. Una iniciativa pionera que es preveu que aviat sigui exportada a Madrid.

03 d’abril, 2009

La polipíndola contra l'infart aconsegueix resultats positius

El còctel de fàrmacs demostra ser segur i eficaç


Una píndola que combina cinc fàrmacs diferents en un mateix comprimit redueix la tensió arterial, el colesterol LDL (el dolent) i la tendència de la sang a formar coàguls, tot això sense efectes secundaris significatius. És la principal conclusió d'un assaig clínic realitzat en 2035 voluntaris. Els resultats es van presentar el dilluns (30-03-09) en el congrès del Col·legi Americà de Cardiologia que s'ha celebrat a Orlando (EEUU).

La polipíndola ajudara a que les persones que hagin patit un infart i corren el risc de patir-ne un altre compleixin amb la medicació que se'ls hi recepta. En l'actualitat aquest pacients han de pendre un mínim de tres píndoles diàries, en general a hores diferents. Encara que els primers dies desprès de l'infart, la majoria segueix bé el tractament, sis mesos desprès només ho compleix la meitat.

Una altra ventatge de la píndola és que està composta per fàrmacs genèrics, que permetrà oferir-la a preus assequibles en països pobres i alleugerar el gast farmacèutic en països rics.

Segons els resultats de l'estudi, la píndola reduirà el risc d'infart de miocardi en un 27% i d'ictus en un 8%. Aquestes xifres són estimacions realitzades a partir de les reduccions en el colesterol, la tensió arterial i la tendència a la formació de coàguls. La investigació, dirigida des de la Universitat McMaster de Hamilton (Canadà), s'ha realitzat a l'Índia.


A Espanya el grup farmacèutic Ferrer està desenvolupant la píndola similar en col·laboració amb el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) en l'àmbit d'un projecte impulsat pel cardiòleg Valentí Fuster. "Per abordar un problema complex com la prevenció desprès d'un infart, hem de proposar una solució simple", diu Fuster. "L'experiència demostra que per a molts pacients les solucions complicades no funcionen".

La polipíndola que desenvolupa Ferrer està composada per tres fàrmacs: aspirina, estatina i l'inhibidor de la ECA.


-Aspirina: Ajuda a prevenir la formació de coàguls a la sang. La dosi equival a una aspirina infantil. 100 mg.

-Estatina: El seu major efecte és reduïr el colesterol LDL. També és antiimflamatori. 20 mg.

-Inhibidor de ECA: Actua sobre l'enzim convertidor d'angiotensina, que regula la tensió. 5 mg.


"A priori, sembla més prometedora la píndola de tres fàrmacs que la de cinc" ja que actua sobre els mateixos tres factors de risc amb menys ingredients, senyala Jordi Rius, cap de cardiologia de la clínica Teknon. "Com més fàrmacs, més variables s'ha de vigilar. Per exemple, els betabloquejants (a la píndora de l'Índia) no es pot receptar a persones amb asma"


Fàrmacs afegits en l'assaig de l'Índia:


-Betabloquejants: Redueix la tensió arterial i regula el ritme cardíac. També és útil en arritmies. 50 mg.

-Diurètic: Provoca l'eliminació d'aigua i sodi de l'organisme i redueix la tensió arterial. 12,5 mg.


Els assaigs clínics que el Grup Ferrer està a punt d'inicar aclararan per a quins pacients és més aconsellable la píndola de 3 fàrmacs i per a quins pot ser millor la de cinc. "La nosta píndola pot estar al mercat a finals del 2010", va informar Antonio Guglietta, director de I+D de Ferrer. La companyia preveu comercialitzar el fàrmac a tot el món, "inclosos els països pobres on esperem cumplir una funció social", va afegir Guglietta.

02 d’abril, 2009

Un embaraç mediàtic

Un transexual masculí aixeca polèmica a l'anunciar que és el primer embaraçat d'Espanya


Diu que està "saturat dels mitjats de comunicació", va d'entrevista a entrevista des de fa diversos dies i, tot i així, Rubén Noé Coronado Jiménez, de 25 anys, assegura "viure aliè" a la polèmica mediàtica que aixeca. Perquè ha anunciat que està embaraçat i espera bessons però es sent pare. Embaraçat o embaraçada?


Rubén contesta que en masculí. "Em sento i seré el pare", precissa. "El meu cas no té misteri", diu.
Va nèixer dona, però és transexual masculí (se sent home). Va fer un tractament de masculinització i es va extirpar els pits, però no es va sotmetre a una operació genital de canvi de sexe, així que conserva l'aparell reproductor femení. Fa un any va decidir amb la seva parella, una dona de 43 anys, tenir fills. Ella no els pot tenir i Rubén va decidir tenir-los.

Quan se li apunta la contradicció de definir-se home i embaraçar-se, replica que "només aprofita" el seu aparell reproductor, però que desprès de l'embaraç pensa sotmetre's a la operació de canvi de sexe.


Tot això ha despertat tot un ventall de problemes ètics, que la societat espanyola s'està plantejant. Hi ha només un precedent als EEUU.

Creieu que és ètic deixar que un home (legalment és home) pugui quedar-se embaraçat?

01 d’abril, 2009

La malaltia de Huntington

Molts de vosaltres veureu la sèrie House. Una de les que treballen pel doctor pateix una malaltia anomenada Huntington, aquí us escriuré les principals característiques d'aquesta malaltia.

Què és?

La malaltia de Huntington coneguda també com a ball de San Vito o mal de San vito, és una malaltia neurodegenerativa hereditària, que destrueix poc a poc unes regions específiques del cervell anomenades ganglis basals.

Com a malaltia hereditària, es presenta d'una manera autosòmica dominant, el que significa que qualsevol nen en una família en la que un dels progenitors estigui afectat, té un 50% de possibilitats d'heretar la mutació que causa la malaltia.

Com es presenta i què fa?

Es presenta normalment entre els 30 i 50 anys, encara que els símptomes es poden desenvolupar a qualsevol edat.

La malaltia produeix una alteració cognoscitiva, psiquiàtrica i motora, de progressió molt lenta, durant uns 15 a 20 anys. Una característica externa associada és el moviment exagerat de les extremitats i l'aparició de tics.

Quan va ser descrita?

Va ser descrita per George Huntington l'any 1872 i l'any 1933 es va veure que era una mutació gènica i l'any 1982 es va localitzar al cromosoma 4.
Etiologia

La mutació afecta a una proteïna de funció desconeguda, anomenada huntintina. El defecte es deu a una expansió de triplets CAG (tres bases nitrogenades les quals formen l'ADN) que codifiquen la síntesi d'un aminoàcid, la glutamina. En persones normals només hi ha 34 repeticions, en canvi en persones malaltes n'hi ha mé de 40. Es pensa que aquestes addicions de glutamina fa que les proteïnes interaccionin entre elles i es formin precipitats i acúmuls proteics, sobretot al cervell.

El nombre de repeticions està relacionat en proporció directa amb la gravetat dels símptomes i és inversament proporcional a l'edat de presentació. En aquest tipus de malalties per expansió de triplets, és freqüent que un lleuger increment en el nombre de repeticions no produeixi la malaltia, però que aquest increment es transmet a generacions futures, i es van incrementant fins produïr la malaltia. En el moment en que s'estableix, l'herència és autosòmica dominant. Una de les característiques d'aquestes malalties és que amb el temps es van augmentant el nombre de repeticions en les següents generacions, i això fà que la malaltia es manifesti abans i més agressivament en les generacions futures.

31 de març, 2009

Píndola: falsos mites als 30 anys

Creencies sobre els seus efectes segueixen vigents a tres dècades de la seva despenalització


El 1978, any en que es va despenalitzar la píndola anticonceptiva a Espanya, no eren rars titulars com Mil dones calves per pendre la píndora. Alguns ginecòlegs la reconeixien com "excel·lent" des del punt de vista mèdic, però la rebutjaven moralment.

Els temps han canviat. Des de 1998 l'ús d'anticonceptius va passar del 49% al 79%, però les creencies falses es mantenen en el 57% de la gent. La web de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC), els combat.


I si no és segura... La seva eficàcia és del 99%. Per millorar-la, Esther de la Viuda, de la SEC, advoca per evitar oblids i descansos "sense sentit".


Però són hormones... En els setanta hi va haver problemes amb una alta dosis d'estrògens (75 micrograms) en els Estats Units, però a Espanya la píndora no ha contingut mai ni 50 micrograms. El màxim està en 35 i el mínim, en 15.


Voldré ser mare... Acostuma a preocupar a dones amb un nivell cultural baix. No hi ha relació. A més, qui les prenen prevenen la malaltia imflamatòria pèlvica.


No provocarà càncer... Preocupa a les dones amb un nivell cultural alt. La píndola està indicada en el tractament de càncer de cèrvix i no augmenta les possibilitats de tenir el de mama o el cervical.


Em farà més mal la regla... Suavitza el dolor de la regla extrem i els altres símptomes que, segons els cas, poden ser desànim, dolors musculars o retenció de líquids.


Diuen que engreixa... Imperceptible. Amb les dosis actuals el màxim que es pot engreixar és mig kilo.


No em sortiran grans... Ajuda a combatre l'acné. No afecta a la caiguda del cabell.


I si perdo les ganes... La píndola no afecta al desitg sexual, en el que influeixen sobretot, segons De la Viuda, "factors psicològics".


Soc massa jove... Es pot pendre des de la primera regla, per exemple en casos d'anèmies per sangrat. Però només el 18% de menors de 24 anys la prenen, enfornt al 29% que usa el condó. Els experts recomanen el doble mètode.

30 de març, 2009

Secrets d'una bona digestió

Rebutjar ingredients ininteligibles i degustar els menjars en companyia, les claus


"No mengi re que la seva àvia no reconeixeria com a menjar". És el lema del periodista dels EEUU Michael Pollan, autor de El detectiu al supermercat (Temas de Hoy) o In defense of food, an eater's manifesto en la seva versió en anglès. La prova de l'àvia és la principal. "Si aquesta no sap què és alguna cosa que vas a menjar, no és un menjar real, sinó un succedani", adverteix Pollan. Però hi ha altres per adonar-se'n. "Si un producte té més de 15 ingredients o no entens els seus noms, evita'ls", diu.

Aquests són els ideals d'aquest detectiu en el supermercat que ha après a detectar els enganys de la publicitat. En especial, les d'aquells anúncis que es centren en les propietats curatives de certs aliments. "La medicina ha d'anar per un costat i el menjar per un altre. Hipòcrates deia :'Que el menjar sigui la teva medicina', però es referia a menjar sa". I alerta. "Menjar no pot ser només salut; també plaer, companyia, identitat, ritual..."


Una societat que engoleix


En el nostre món, el del menjar processat i menjar ràpid, cada cop menjem més insatisfets. "La gent als restaurants de menjar ràpid no és feliç, estan en el mateix lloc on omplen el seu cotxe de gasolina, i després de menjar es senten culpables", diu Pollan.

Ingerim 300 calories més al dia que l'any 1980, i a un ritme molt més accelerat. "Els anuncis et fan semblar més ocupat. Sona el despertador i tots es comporten com bojos. Per què no s'aixequen 10 minuts abans?" es pregunta Pollan. I acava amb un al·legat de l'alimentació a la francesa. "Beuen vi i disfruten de la conversació, de la comunió amb altres. No fan servir el menjar per omplir-se, senten que és algo especial. Encara que prenguin formatge i foie estan més prims que els americans".


Altres llibres per menjar amb cap


A més d'un altre títul del mateix autor, 'El dilema omnívor', nombrosos llibres dels EEUUs'endinsen en el món de l'alimentació sana. Entre ells destaquen 'Nació de menjar ràpid' d'Eric Schlosser; 'Què menjar', de Marion Nestle i 'Política obesa. L'història real darrere de l'epidèmia d'obesitat americana', de J. Eric Oliver.

27 de març, 2009

Creix l'ús de tractaments urgents contra el VIH

La xifra de persones que recòrren a un tractament urgent amb antirretrovirals, per por a haver-se infectat amb el VIH, es va triplicar entre els anys 2001 i 2005, segons un estudi de la Fundació Areces.

El tractament s'administra en hospitals públics des del 2000 i va ser recomanat en el Plà Nacionel de Sida el 2002. Consisteix en el consum de fàrmacs en les 48 hores següents a la possibles exposició al risc, i durant quatre setmanes. El doctor de la Unitat de VIH de l'Hospital La Paz de Madrid, José María Peña, va recalcar la "excepcionalitat" d'aquesta pràctica. El seu company Ignacio Santos, de l'Hospital de la Princesa de Madrid, va senyalar l'efectivitat "bastant alta" del tractament. Segons l'estudi, només hi ha infecció en un 0,3% dels casos, per exposició a noves situacions de risc durant el tractament.


El 56% de pacients eren homes de mitjana edat, però també hi va haver nens que toquen xeringues tirades.


Què és el VIH?


El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) és l'agent infecciós que determina la síndrome de immunodeficiència humana (SIDA). S'inclou dins el gènere Lentivirus, dins la família Retroviridae. Va ser descobert a França l'any 1983 per Luc Montagnier. Té forma esfèrica, amb envolcall i càpside proteïca. El seu genoma és una cadena de RNA monocatenari que s'ha de copiar provisionalment a ADN per multiplicar-se i integrar-se dins del genoma de la cèl·lula que ha infectat.
Com es transmet?


Per qué hi hagi transmissió s'ha de trobar en una determinada concentració en diferents fluids biològics, com ara:
- sang
- semen
- secrecions vaginals
- llet materna


També es pot trobar, i en quantitat suficient, en el líquid cefaloraquídic, líquid amniòtic, líquid pleural, sinovial,...


Les tres principals formes de transmissió són:


1.La sexual: acte sexual sense protecció. El contagi es produeix pel contacte de secrecions infectades amb la mucosa genital, rectal o oral de l'altra persona.


2.La parenteral. És una forma de contagi a travès de xeringues contaminades que es dóna per la utilització de drogues intravenoses o quan els serveis sanitaris, com ha passat algun cop en països pobres, no fan servir els millors mitjans d'higiene, també en persones, com hemofílics, que han rebut una transfusió de sang contaminada o productes contaminats derivats de la sang, i en menor grau treballadors de la salut que estan exposats a la infecció en un accident de treball com pot tenir lloc si una ferida entra en contacte amb sang contaminada; també durant la realització de piercings i tatuatges.


3.La vertical: de mares a fills. El contagi pot passar durant les últimes setmanes d'embaraç, durant el part o a l'alletar al nado. D'aquestes situacions, el part és el més problemàtic. Actualment en països desenvolupats la transmissió vertical del VIH està totalment controlada (sempre que la mare sàpiga que és portadora) ja que desde l'inici de l'embaraç se li dóna a l'embaraçada un Tractament Anti-Retroviral de Gran Activitat (TARGA) especialment indicat per aquestes situacions, el part es realitza per cesària generalment, es suprimeix la producció de llet, i amb això la lactància, i inclòs es dóna tractament ativiral al nou nat.

26 de març, 2009

Embrió humà

Sanitat vol pagar la tècnica

El mètode permet a les parelles tenir un fill sa per curar-ne un altre

El ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, va proposar ahir la financiació pública a tota Espanya, a càrreg dels fons de cohesió del seu departament, de la tèncica nadó medicament, que permet que un nounat seleccionat genèticament salvi la vida del seu germà mitjançant el transplant de cèl·lules del cordó umbilical.

Soria va sol·licitar a les comunitats autònomes en el ple del Consell Interterritorial de Salut que aquest tipus de tractament es donin lloc a tavès de centres de referència. Aquest fòrmula comportaria que el procès fos finançat pel Ministeri de Sanitat a travès del fons de cohesió, de manera que qualsevol parella que volguès acollir-se a la teràpia podria fer-ho gratuïtament quan es concreti la iniciativa. Aquest tràmit podria tardar al voltant d'un any, van assegurar les fonts del ministeri.

Xavier va obrir el camí

El primer cas d'aquesta tècnica realitzat amb èxit a Espanya es va desenvolupar a l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, del Servei Andalús de Salut (SAS). Xavier, que va nèixer el 12 d'octubre de l'any 2008, va ser el primer nadó tractat genèticament a Espanya per curar al seu germà Andrès, amb una beta-talasèmia major (anèmia severa congènita). El passat 23 de gener un transplant de la sang del cordó umbilical de Xavier va alliberar a Andrès de contínues transfusions sanguínies per sobreviure. En aquest moment existeixen vuit casos aprovats per la Comissió Nacional de Reproducció Assistida per donar lloc el diagnòstic preimplantacional amb finalitats terapèutiques.

Hospitals recomanats

Desprès del requeriment de Sanitat, les comunitats autònomes podran proposar els centres de referènca que considerin oportuns i que finalment seran designats pel Consell Interterritorial per desenvolupar la teràpia. Soria va recomanar ahir l'Hospital Virgen del Rocío.

L'anomenat diagnòstic genètic preimplantacional és possible a Espanya gràcies a la Llei de Reproducció Humana Assistida, aprovada l'any 2006. Segons aquesta norma, la tècnica està autoritzada per "la detecció de malalties hereditàries greus, d'aparició precoç i no susceptibles de tractament curatiu postnatal". Aquest mètode només s'utilitza quan és l'últim recurs.

EEUU va ser pioner en la teràpia

El primer cas d'aplicació del diagnòstic preimplantacional amb finalitat terapèutica per tercers que es té constància es va produïr l'any 2000 a Colorado (EEUU), on una parella va acudir a la selecció embrionària per tenir un fill sense anèmia de Fanconi que tenia la seva altra filla. El nen, Adam, va nèixer l'agost del 2000 i a l'octubre, li van transplantar cèl·lules del seu cordó umbilical a la seva germana Molly, de 6 anys. Al Regne Unit, la tècnica es va aplicar el 2004 desprès del seu pas pels tribunals. El tractament es va donar lloc en un cas d'un nen norirlandès de dos anys afectat de l'anèmia Blackfan Diamond.




25 de març, 2009

Esperant un òrgan

A Europa esperen 62.000 persones


Espanya duplica la taxa de donació de la Unió Europea, amb 34 donants per milió de població


Llargues llistes d'espera també a Europa. Prop de 62.000 persones esperaven un transplant a data de l'1 de gener del 2008, any en que es van fer po més de 28.000 operacions d'aquest tipus. Els experts adverteixen que cada dia 12 persones moren esperant un òrgan.

Són algunes de les dades que posa de manifest el projecte DOPKI, una iniciativa espanyola financiada per la Unió Europea que busca augmentar les taxes de donació. La mitjana es situa en 16,8 donants per cada milió de població, una xifra que Espanya duplica.


El lideratge Espanyol


Els seus 34,3 donants per milió d'habitants fan que sigui el país que lidera la llista europea, seguida de Bèlgica (28,1), França (25,3) i Portugal (23,9). Bulgaria és el país europeu amb menys donants, 1,3 per milió de població. De fet, l'estudi lloa el model espanyol de transplants, i en paraules del director general de Teràpies Avançades i Transplants, Augusto Silva; "consolida les seves claus".

"L'igualtat, l'accès universal i la solidaritat dels ciutadans", així com "una legislació moderna" i "la figura dels coordinadors hospitalaris" són, segons el Ministeri de Sanitat i Consum, les característiques del model espanyol. També destaquen els treball que fa la Organització Nacional de Transplants i el fet que els resultats s'evaluïn permanentment.

Els investigadors han calculat que si s'aconseguissin els índexs espanyols de donació cada any es podrien realitzar 60.000 operacions d'aquest tipus - 32.000 més que les que es van fer l'any 2008-, amb el que pràcticament desapareixerien les llistes d'espera.


Major organització


Per combatre l'escassesa d'òrgans i fer els sistemes de donació més efectius, la UE preveu desenvolupar entre aquest any i el 2015 un Plà d'Acció per fomentar la cooperació entre els Estats membres en matèria de transplants. I es que el projecte DOPKI sentència que les grans diferències en les taxes a Europa s'expliquen sobretot per aspectes relatius a la organització del sistema al voltant de la donació.

La iniciativa ha elaborat una Guia de recomendacions per al desenvolupament de programes de qualitat en els processos de donació i crearà un registre web per facilitar la evaluació de possibles donants.


Cas pràctic


Embarassada desprès de rebre teixit ovàric: Una valenciana de 39 anys que va superar un càncer de mama és la primera dona en el món que aconsegueix quedar-se embarassada després d'un reimplant del teixit ovàric, combinat amb la vitrificació dels ovòcits. El teixit se li va extreure abans d'iniciar el tractament per preservar la seva fertilitat. "Aquest embaraç obre la possibilitat real a les pacients amb càncer de ser mares", va senyalar el conseller de Sanitat, Manuel Cervera.

24 de març, 2009

Sang "sintètica"

A partir de cèl·lules embrionàries

No se si coneixeu la sèrie TrueBlood, però sembla que la ciència ficció basada en aquesta novel·la on els vampirs "surten del taüt" gràcies a una empresa japonesa que ven sang sintètica per al seu consum, sigui cada cop més real.

No hi vampirs aquest cop, però uns científics britànics s'estan plantejant la possibilitat d'utilitzar aquesta sang sintètica per fer transfusions.

Sense dependre de les donacions de sang i en quantitats il·limitades. Científics britànics volen ser els primers en produïr sang sintètica a partir de cèl·lules mare embrionàries per al seu ús en transfusions d'emergència i sense risc d'infecció (virus de la sida o hepatitis) per al pacient.


En els pròxims dies s'anunciarà un gran projecte d'investigació que podria acabar d'aquí tres anys amb les primeres transfusions a voluntaris, segons va informar ahir el diari The Independent. En el projecte participen la secció de sang i transplants del Servei Nacional de Salut britànic, el Servei Nacional de Transfusió d'Escòcia i el Wellcome Trust, la major organització mèdica de caràcter benèfic del món.


Sense por a rebutjos


Els científics estudiaran els embrions sobrants de tractaments de fecundació in vitro i tractaran de trobar els genèticament programats per crear sang del grup zero negatiu (0-) que pot aplicar-se a qualsevol persona sense por a rebutjos. L'objectiu dels investigadors és fer que les cèl·lules embrionàries es converteixin el glòbuls vermells portadors d'oxigen per transfusions d'urgència. "El coneixement teòric existeix i també com posar-lo en pràctica al laboratori, però la dificultat és aplicar aquestes transfusions de manera massiva. Només per aconseguir una bossa de sang ja es necessiten 300 centímetres cúbics de glòbuls vermells", explica el doctor Lluís Puig, cap de Hemodonació del Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Diverses investigacions

Puig assegura que no és la primera vegada que es parla de projectes d'aquest tipus. "Canadà afirmava recentment que ho aconseguiria en els pròxims 25 anys i que llavors seria el primer pais que ho fes. Existeix un interès en la carrera científica per veure qui ho aconsegueix abans", afirma. Científics de Suècia, Frància i Austràlia, entre altres, estan també treballant en el desenvolupament de sang amb cèl·lules embrionàries.

Amb tot això, el futur és esperançador. Si la sang sintètica substituís a les sempre requerides donacions ciutadanes "aquesta canviaria radicalment el panorama de les transfusions", conclou l'expert espanyol.

És necessari comptar amb donants: en els països en desenvolupament i amb enconomies en transició només es recull menys del 45% de la sang donada a tot el món, tot i que representen el 80% de la població mundial, segons la Organització Mundial de la Salut. Per cobrir les necessitats de sang d'un pais es requereix que entre l'1% i el 3% de la seva població sigui donant. Tot i així aquests són menys de l'1% en 73 països. En el cas d'Espanya es produeixen 38 donacions per cada 1000 habitants, però l'índex ideal seria arribar a les 43.

23 de març, 2009

L'avortament avui dia

Des de fa uns mesos que s'ha despertat l'interès per renovar la llei de l'avortament a Espanya. Aquesta llei està acceptada de l'any 1985 i només permet avortar dins uns límits establerts en casos de perill per la salut de la mare (tant física com psíquicament), per violació o per malformacions. Es vol millorar la llei amb la llei de terminis on es podria avortar sense acollir-se a cap dels tres tipus anteriors, però delimitant-ho a un nombre concrets de setmanes de gestació. Es suposa que s'aprovara aquesta ampliació de la llei cap a finals d'aquest any o finals de l'any vinent.


Però, què és l'avortament i quins mètodes s'utilitzen?


Consisteix en la interrupció del desenvolupament vital del fetus durant l'embaraç. Hi ha diferents mètodes per dur a terme un avortament:


- Mètode farmacològic: només s'administra fins a les 7 setmanes de gestació.

- Mètode quirúrgic: hi ha diferents tècniques.


La tècnica més freqüent és l'aspiració. És necessari passar sempre un control de 15 dies al teu ginecòleg habitual amb l'objectiu de confirmar la perfecte realització de la intervenció.


Primer trimestre: Si l'embaraç no seobrepassa les 12 setmanes de gestació, la pacient està a la clínica unes 2-3 hores. Es visualitza la vagina i el coll d'úter, se li aplica una solució iodada per millorar l'asèpsia i es col·loca l'anestèsic local. El ginecòleg introduirà una cànula a la matriu per buidar el contingut mitjançant la pressió negativa.


Segon trimestre: A les primeres setmanes del segon trimestre la intervenció no precissa d'hospitalització, encara que la usuària estarà més temps en observació, unes 5-6 hores, després de l'anestesia general. El procès és similar a l'anterior, però aquest cop la pacient estarà dormida.

La tècnica utilitzada depèn de les setmanes d'amenorrea, però podem parlar de tres sistemes: l'aspiració, l'embriotomia acompanyada d'aspiració o la inducció. La inducció s'aplica generalment a pacients que superen les 19 setmanes de gestació.


Efectes secundaris: Dolors, sangrat (menys abundant que la regla normal), marejos, etc.


20 de març, 2009

Alterats per la primavera

Una de cada 10 persones té astenia primaveral, reacció al canvi d'estació


Avui, ha arribat la primavera. Un canvi d'estació i -teòricament- de temperatura que a una de cada 10 persones deriva a fatiga, cansament físic i mental, apatia, somnolència i certa malenconia. És l'anomenada astenia primaveral.

"Es tracta de la resposta fisiològica del nostre organisme a la nova estació, un transtorn que és passatger" explica la doctora Marias Valiente, metgessa de família. "Tot el món reacciona d'una manera o d'una altra al canvi estacional, la primavera desestabilitza" afegeix Elena Borges, psicòloga clínica.

No hi ha un patró determinat de l'afectat per aquesta molèstia, encara que Pilar León, vocal d'alimentació del Col·legi de Farmacèutics de Madrid, destaca que les dones d'entre 35 i 60 anys són les més propenses a patir-la.

La repercusió és destacable a les persones que pateixen malalties mentals, "sobretot amb transtorn bipolar, que deriva en un augment de l'eufòria o de depressió", agrega Borges.

Per aquest transtorn no és necessari un tractament farmacològic, pel que els especialistes insisteixen en que els que ho pateixen, no s'han d'automedicar.


Cuidar l'organisme


La clau per fer front a l'astenia primaveral està en "descansar i cuidar els hàbits", recalca Valiente. I seguir certes recomendacions aplicables a la resta de l'any: "Tenir horaris de son regulars, fer exercici físic moderat, estar ben hidratat, evitar l'alcohol i el tabac i seguir una dieta variada i equilibrada", resumeix la doctora.

Menjar malament "pot potenciar aquesta dolència i la fatiga ja existent", insisteix León. Així, "és important reforçar el sistema immunològic" per "aconseguir que l'organisme estigui millor preparat per afrontar el cansament"


Alerta si els símptomes duren més de 15 dies: L'astenia primaveral no és un transtorn crònic. "En 15 dies hauria d'haver passat. Si els símptomes persisteixen durant més temps estarem parlant d'algún altre problema", adverteix la doctora Valiente. En aquest cas els metges recomanen acudir a un especialista.


La causa que es creu que produeix aquest transtorn és principalment l'estrès. Es pensa que hi ha una disminució de l'alliberació de les beta-endorfines, que són unes substàncies produïdes pel sistema endocrí i que són responsables de la disminució de la sensació de dolor.

19 de març, 2009

Dopatge

Armstrong es somet a un control


El ciclista dels EEUU, Lance Armstrong, guanyador del Tour en 7 ocasions, s'ha sotmès a un control de dopatge per primer cop a França des del seu retorn a la màxima competició.

L'Agència Francesa Antidopatge va agafar una mostra del ciclista per fer una prova de detecció de substàncies prohibides que és legal a França, però no està reconeguda per la Unió Ciclista Internacional (UCI) que només contempla els anàlisis d'orina i sang.

Armstrong, que tornara al Tour amb l'Astana, el seu club actual, ha passat diverses proves de dopatge, però mai ha donat positiu.


Avui dia tots coneixem què és el dopatge, però sabem què és el que es busca a les anàlisis?


Hi ha diversos mètodes per augmentar la resistència a l'exercici físic.


Una de les més conegudes és l'administració d'EPO (eritropoietina): és una hormona glicoprotèica. En els éssers humans, es produeix principalment al ronyó (90%), i la resta al fetge, encara que també és pot produir a nivell de cervell i úter, sobretot en fetus.

La EPO actua quan s'uneix a un receptor cel·lular específic (EpoR). La producció d'EPO és estimulada per la reducció de tensió d'oxigen en els teixits (hipòxia tissular) gràcies a les cèl·lules intersticials peritubulars. Es suposa l'existència d'un sensor extrarrenal. La noradrenalina, l'adrenalina i diverses protaglandines estimulen la producció d'EPO.


Com funciona?


La EPO produïda al ronyó estimula les cèl·lules mare (veure article anterior) de la mèdul·la òssia per que augmenti el nombre d'eritròcits (glòbuls vermells). El paper paracrí de la EPO en el cervell i úter encara no se sap del tot.


El gen que codifica la EPO va ser clonat l'any 1985 i ha sigut injectat amb èxit en porcs per produir artificialment EPO recombinant.


L'efecte de la EPO és que augmenta la massa eritrocitària (elevant l'hematocrit) i permet un millor rendiment de l'esportista en activitats aeròbiques. D'aquesta manera s'augmenta la resitència a l'exercici físic.


A part de l'administració d'aquesta hormona, també estan controlats alguns fàrmacs que poden ajudar en l'opertura dels bronquis, etc. Hi ha un llistat de tots el fàrmacs que estan prohibits per l'Estat.


Si teniu algun dubte, qüestió, ja sigui d'aquest article, com de qualsevol cosa que us agradés parlar, digueu-m'ho i així també em motiveu, que hi ha dies en que és difícil trobar alguna cosa relacionada amb les notícies per poder parlar.

18 de març, 2009

Cèl·lules mare i el seu negoci

Avui, llegint l'ADN he vist una publicitat que parla de les cèl·lules mare i la possibilitat de congelar-les. Us poso un video que parla d'elles que el podeu veure aquí. Us escric el que posa:


Cèl·lules mare, tractament individualitzat per tothom


La possibilitat de congelar les cèl·lules mare indifinidament assegura el tractament de futures malalties


Les possibilitats terapèutiques de les cèl·lules mare són cada cop més reconegudes, i molts pares decideixen conservar-les en el moment del part, ja que s'extreuen del cordó umbilical del nounat. Un gest que pot signigicar la solució a una futura malaltia del nen (transplant antòleg), i dels familiars (transplant heteròlog). L'extracció de cèl·lules mare només es pot fer en el moment del part, pel que és important tenir-ho en compte i informar-se.

Les cèl·lules mare es caracteritzen pel seu nivell de desenvolupament, que els hi dona una de les propietats extraordinàries per la generació de noves cèl·lules capaces d'utilitzar-se en diferents aplicacions terapèutiques.


Què poden curar?


En l'actualitat es coneixen unes 70 malalties que es poden tractar amb un transplant de cèl·lules mare de la sang del cordó umbilical, com ara el limfoma no Hodking, o la leucemia mieloide. Però a part de les aplicacions actuals, aquestes cèl·lules tenen un gran potencial , ja que són una de les matèries i línies d'investigació més importats d'aquest segle. Les investigacions s'orienten cap al desenvolupament de tractaments per l'Alzheimer, el Parkinson, la diabetes, malalties coronàries, hepàtiques o de distrofia muscular.


Les cèl·lules mare obtingudes del cordó umbilical tenen un clar avantage respecte les que provenen de mèdul·la òssia o de sang perifèrica, i es que al ser immunològicament immadures, presenten menys problemes de incompatibilitat per transplant, per tant un major percentatge d'èxit.


Aquesta és el publireportatge de http://www.crioestaminal.es/, ara en cap moment indiquen el preu ni el temps que mantenen les cèl·lules mare guardades.

Estan parlant tota l'estona de malalties que generalment es donen en edats avançades, en canvi només et guarden les mostres 20 anys, amb el mòdic preu de 1675 € amb algun que altre descompte si ets soci o si ja ho has fet amb altres fills anteriorment.

17 de març, 2009

Virus del papiloma humà


Últimament surten moltes notícies relacionades amb aquest virus. Tot arrel de que el nostre govern ha començat una campanya de vacunació gratuita a les nenes menors de 16 anys per prevenir el càncer d'úter que es causat per aquest virus.

El meu objectiu d'avui és informar una mica sobre com és aquest virus, com es transmet, etc.


GENERALITATS


El virus del papiloma humà és un grup gran de virus, els quals se n'han identificat més de 100 tipus diferents, molts d'aquests es transmeten sexualment i infecten l'aparell genital masculí i femení. També es causant d'infeccions a la pell i pot afectar el tracte anogenital, oral i respiratori.


Estan relacionats amb diferents tipus de càncer, entre els quals s'inclouen: el càncer de coll d'úter i càncer en diferents òrgans com les amígdales, faringe, esòfag, mama, pròstata, ovari, uretra i pell.

El càncer de coll d'úter és el SEGON càncer de la dona en freqüència a tot el món després del càncer de mama, i és el principal càncer de la dona a la majoria dels països en vies de desenvolupament, on té lloc el 80% dels casos de càncer de coll d'uter. S'estima que causa al voltat de 500.000 morts durant tot l'any arreu del món.


PERIODE D'INCUBACIÓ


És molt variable. Generalment de 2 a 3 mesos, encara que poden ser anys. La majoria de les infeccions tenen lloc sense lesions aparents i desapareixen sense deixar evidències de la infecció. Un petit porcentatge de les infeccions persisteixen en el temps (5-10%), provocant lesions que poden evolucionar a lesions precanceroses o càncer amb el temps (10-12 anys).


FREQÜÈNCIA D'INFECCIÓ


S'ha vist que aquest virus és molt freqüent entre la població. Es calcula que un 1% de la població sexualment activa té verrugues genitals; 4% pot tenir lesions pel virus; 10% serien positius pel virus però no es detectaria; 60% poden tenir anticossos detectables al seu cos, el que indica que en algun moment s'han exposat a algun tipus de papiloma humà.

En dones fins el 50% de les adolescents i adultes adquireixen el virus en els seus 4-5 anys primers de tenir una vida sexual activa, d'aquestes un 25% tindran lesions epitelials de baix grau, encara que en el 90-95% dels casos es curen soles, sense cap tractament.

16 de març, 2009

La vida va sorgir fa 3.500 milions d'anys

Es troben els indicis d'oxigen terrestre més antics.


L'origen de la vida a la Terra s'ha de buscar 800 milions d'anys abans del que es creia. O el que és el mateix, fa 3.460 milions d'anys. Això, a jutjar pel descobriment d'un grup de científics d'Estats Units, que han trobat indicis d'oxigen que així ho diuen.

La pista: uns petits cristalls d'hematita, un mineral de ferro.

El lloc: una formació de jasp al Cratón de Pilbara, una regió volcànica amb sediments molt ben conservats al norest d'Australia.

La deducció: fa entre 3.600 i 2.700 milions d'anys, a l'època de l'Arcaic, hi va haver una extensió d'aigua rica en oxigen a aquesta zona.


La fotosíntesi més remota


Així ho va publicar ahir, la revista Nature Geoscience. El descubriment es fruit de les investigacions del geoquímic Hiroshi Ohmoto i el seu equip de la Universitat de Pensilvana, as EEUU. Segons va explicar Ohmoto, "el nostre estudi aporta forts indicis de fotosíntesi oxigènica i de la oxigenació de l'atmòsfera i dels oceans fa més de 3.460 milions d'anys".

La hipòtesi dels científics es que els cristalls, que es van desenvolupar al mar que cubria llavors la zona, es van formar a temperatures de més de 60 graus per la interacció de fluids hidrotermals i aigua de mar rica en oxigen.

"Això suggereix la presèncuia d'un nobre suficient d'organismes capaços de realitzar la fotosíntesi com per oxigenar aquesta extensió d'aigua al menys de forma ocasional" senyalen els investigadors.


Més informació del Cratón de Pilbara: La presència de microorganismes capaços de produir oxigen mitjançant la fotosíntesi es situava fins ara fa 2.700 milions d'anys, a unes roques de la conca de Hamersley, que cubreix una part de l'australià Cratón de Pilbara.

Estreno!

Avui, dia 16 de març del 2009 estreno el meu blog Bon dia ciència-Buenos días ciencia. Aquest blog intentarà mantenir al dia a la societat interessada en els diferents àmbits de la ciència, tant la biologia (la meva especialitat), com en diferents temes relacionats amb la física, astronomia, etc.
Espero que us sigui d'ajuda o si més no per mantenir el vostre interès en la ciència, que cada cop està més de moda. Per això us dic a tots Bon dia ciència!

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"

Arxiu del blog