11 de maig, 2009

Protecció per a ells: Injecció anticonceptiva masculina

Investiguen més mètodes, i es debat si els homes han de decidir sobre reproducció

És l'anticoncepció una qüestió només de dones? A jutjar pels nous avenços, no. Una investigació acaba de demostrar la eficàcia d'una injecció anticonceptiva destinada als homes. Però hi ha qui opina que elles han de seguir controlant la reproducció. El debat està obert.

Aquesta injecció de testosterona, no comercialitzada, s'ha probat en més d'un millar d'homes xinesos fèrtils, d'entre 20 i 45 anys, que van rebre la injecció mensual durant 30 mesos. Cap d'ells va concebre una criatura en un periode de dos anys, segons l'estudi del Centre d'Investigació de Planificació Familiar xinès.
Seguritat i efectivitat

El nou mètode atura la producció d'espera però el seu efecte és reversible, ja que entre quatre i sis mesos després de deixar d'aplicar les injeccions els espermatozous tornen al seu nivell. Es considera un sistema bastant segur, encara que els experts indiquen que actualment no hi ha cap contraceptiu masculí que pugui garantitzar un mínim porcentatge de seguritat i efectivitat, això és menys d'un 1% de risc.

"Fa moltes dècades que s'investiga amb la contracepció farmacològica pels homes, però no hi ha res comercialitzat", explica la doctora Ana Maria Puigvert, presidenta de l'Associació Espanyola d'Andrologia. Actualment només existeixen dos mètodes per als homes: la vasectomia, que és irreversible, i el preservatiu.

Cedir la responsabilitat?

A Espanya, "cada any es realitzen més de 70.000 vasectomies", "amb una eficàcia que frega el 100%", segons l'Associació Espanyola d'Urologia. El perfil de qui es sotmet a aquesta operació és el d'un home casat de 35 anys amb dos fills. Mentre, el condó és el mètode més emprat, indica la VI Enquesta Bayer Schering Pharma. Un 37% de dones diu que la seva parella l'utilitza.

La reproduccó segueix sent una qüestió de dones, qui "ha de continuar controlant la fecunditat", en opinió de Puigvert. "La contracepció masculina no té gaire sentit: on està la garantia de que els homes s'hagin près l'anticonceptiu en una relació no estable?", es pregunta la facultativa.

Altres especialistes, com Vicente Barragán, membre de la junta directiva de la Federació de Planificació Familiar Estatal, veuen factible el canvi: "La reproducció és cosa de dos. Però fins que no hi hagi un canvi social, les línies de investigació en anticoncepció masculina no avançaran".

07 de maig, 2009

Aconsegueixen transplantar el 80% d'una cara

La dona havia perdut un ull, el nas i part de les galtes al rebre un tret del seu marit

Connie Culp va perdre el seu rostre el 2004, quan el seu marit -que compleix una pena de set anys de presó- li va disparar a la cara. Va perdre un ull, el nas i les galtes, la mandíbula i el llavi superior li van quedar destrossats. Al desembre li van transplantar el 80% del seu rostre, i ahir va mostrar l'exitós resultat de la intervenció.

Després de 30 operacions fallides i esgotats els metges convencionals de cirugia, un equip multidisciplinar de la Cleveland Clinic (EEUU) va realitzar el transplant a la dona, de 46 anys. La intervenció va durar 22 hores i en ella li van reconstruir part dels ossos de la cara i li van col·locar el rostre d'un donant.

Grans progressos

L'expressió de Connie és encara estàtica, encara que pot parlar, moure la boca, olorar; menjar i degustar el menjar. Els metges auguren que, amb rehabilitació i fisioteràpia per reactivar els músculs facials, en uns sis mesos millori i pugui tornar a somriure. "Està fent grans progressos", va assegurar la doctora Maria Siemionow.

La pacient haurà de tornar a operar-se en el futur, fins que acabi el procès d'aquí a un parell d'anys. I com en qualsevol transplant tindrà que anar cada mes a revisió, per que els metges controlin la seva evolució per si el cos menifesta algún rebuig.

Durant els quatre anys que ha viscut amb el rostre destrossat, Connie no ha tingut olfacte ni gust, no ha pogut pendre aliments sòlids ni beure d'un got, i ha respirat a través d'un orifici a la tràquea.

La dona, que durant anys ha sigut rebutjada al sortir al carrer, va demanar que ningú discrimini per l'apariència dels demès."Quan algú té una desfiguració o no és tant guapo com tú, no el jutgis". La pacient va donar les gràcies als seus metges i a la familia de la donant "que han fet el possible per a que torni a tenir rostre".

Isabelle, el primer cas en el món

Isabelle Dinoire va ser la primera persna en el món que es va sotmetre a un transplant de cara. Va ser el 27 de novembre del 2005, quan un equip mèdic de l'Hospital de Amiens (França) li va reconstruir la cara a través d'una operació que va conmocionar a tot el món. Li van transplantar la part inferior del rostre d'una donant, un triàngle amb nas, boca i mentó. Isabelle, que llavors tenia 38 anys, havia sigut desfigurada per un gos. La seva evolució ha sigut molt favorable.

Després d'ella, van venir altres casos. A l'abril del 2006, a Xina, s'operava amb éxit a Li Guoxing, de 30 anys, al que se li van substituir les dues terceres parts de la cara. Ell tenia el rostre desfigurat per la mossegada d'un ós. Mentre, el passat abril a París es va transplantar la cara i les mans a un pacient de també 30 anys.

05 de maig, 2009

Progeria o envelliment prematur

És una malaltia genètica de la infància extremadament rara, caracteritzada per un dramàtic envelliment prematur. S'estima que afecta a un de cada 8 milions de naixements.

La forma més severa de la malaltia és l'anomenada síndrome de Hutchinson-Gilford anomenada així en honor de Jonathan Hutchinson, que va ser el primer en descriure-la l'any 1886 i de Hastigs Gilford que va realitzar diferents estudis sobre el seu desenvolupament i característiques l'any 1904.

Característiques clíniques

La progeria es produeix per mutacions a la làmina A/C les quals generen una laminació alternativa que porta a la produecció d'una proteïna immadura similar a la prelamina A. Les cèl·lules presenten un nucli amb alteracions estructurals així com defectes en la organització de la heterocromatina. Molecularment presenten un defecte en el mecansime de reparació del DNA com a conseqüència del trencament de la doble hèlix.

Encara que recenment s'ha descobert específicament el gen causant de la progeria, encara no hi ha cura. El promig de vida en nens malalts és de 13 anys, però es coneix un cas en que el malalt va viure fins els 29, encara que els estudis van demostrar que tenia una progeria diferent a la descrita i coneguda.
Símptomes

La progeria ha arribat a ser una malaltia de coneixement públic, degut a que els seus símptomes s'assemblen bastant a l'envelliment normal ( aprimament, taques a la pell, reabosrció de massa òssia, pèrdua de cabell i arteriosclerosi). La progeria produeix un ràpid envelliment dels nens, començant per una deficiència del creixement durant el primer any de vida que té com a resultat cossos desproporcionalment petits en relació la mida dels seus caps. Els nens són prims i presenten calvíci,e cara allargada i arrugada i pell d'apariència envellida, poden desenvolupar aterosclerosi temprana. La mort prematura es produeix per l'arteriosclerosi o malaltia cardiovascular.

04 de maig, 2009

Síndrome X fràgil

Primera causa de retràs mental hereditari

En el gloriós partit de la setmana passada del Madrid-Barça, un dels jugadors, Messi, es va aixecar la samarreta en les celebracions dels gols anunciant una ONG que es dedica a la investigació i tractament de la Síndrome X fràgil. Però de què tracta aquesta malaltia?
El seu nom es causa de les investigacions del Dr. Lubs que a més de descobrir el seu origen genètic, va trobar que persones amb certes característiques mentals i físiques, tenien en el seu cromosoma X una part parcialment trencada.
Tot i ser un dels transtorns hereditaris més freqüents, resulta desconegut per la població en general i la majoria dels professionals relacionats amb la salut i l'educació, que tenen només dades parcials i incompletes sobre la síndrome pel que el seu diagnòstic acostuma a ser tardà i erroni.
Què és la Síndrome X fràgil?
També és conegut amb el nom de Síndrome de Martin & Bell. És un transtorn genètic, deguda a la mutació d'un gen (FMR1). Està lligat al cromosoma X , ja que el gen mutat (té moltes repeticions de triplets iguals i s'inactiva la seva síntesi, normalment es troba repetit de 6 a 50 cops, però en els malalts es troba de 54 a 200 cops) es troba localitzat a un extrem d'aquest cromosoma. La seva causa és l'absència d'una proteïna FMRP a les cèl·lules ja que l'excès de repeticions metila el gen impedint-ne la transcripció (síntesi de la proteïna). Aquesta síndrome afecta a homes i a dones, encara que aquestes en menor grau, ja que al tenir dos cromosomes X, la segona còpia les protegeix.
Afecta principalment a homes amb una freqüència de 1/4000 afectats. Les dones no solen afectar-se encara que siguin portadores, la freqüència és de 1/600 portadores.
La proteïna FMRP és una proteïna vinculada amb l'ARN i sembla que regula la traducció d'aproximadament el 4% dels missatges neuronals. Hi ha una hipòtesi en la que la FMPR és una proteïna clau en la regulació dels canvis estructurals neuronals i en la maduració mitjançant l'estimulació ambiental, particularment en la selecció de les connexions neuronals.

A la imatge podeu veure on senyala la fletxa que hi ha com un despreniment de la cromatina condensada, tant en dones (esquerra XX) com en homes (dreta XY). Els cromosomes es poden observar d'aquesta manera amb certes condicions al laboratori.

Característiques més freqüents:

- Retràs mental
- Hiperactivitat
- Problemes d'atenció
- Aleteig amb els braços
- Contacte visual escàs
- Parlar reiterativament
- Articulacions hiper-extensibles
- Testicles grans
- Orelles prominents

01 de maig, 2009

Test VIH

El test del VIH es pot fer des del dia 28 d'abril en algunes farmàcies

Fins a 36 farmàcies de 21 poblacions de la província de Barcelona fan a partir d'aquest dia el test ràpid del virus de la sida, de forma gratuïta.

L'objectiu de la mesura, amb caràcter pilot, és fomentar el diagnòstic precoç de la sida -el 30% de diagnòstics es segueixen fent tard- i contribuir a trencar la cadena de transmissió de la malaltia, va explicar la consellera de Salut, Marina Geli. De moment s'oferiran 1.500 proves gratuïtes a farmàcies de Badalona, Gavà, L'Hospitalet, Rubí, Mataró, Cerdanyola del Vallès, Vig, Igualada i Sitges.


Prova fiable i ràpida


Un cop acabades les proves, les autoritats sanitàries catalanes debatran si els test es poden posar a la venda a les farmàcies. La prova, que garanteix la total confidencialitat i té una fiabilitat del 99,6%, triga 15 minuts en desvetllar si hi ha una sospita de que es té el VIH. Després `haurà de ser evaluada amb una prova diagnòstica clínica.

El director de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Plasència, diu que la infecció només es pot detectar tres mesos després de la contracció.

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"