05 de maig, 2010

Uns investigadors creen pluja artificial utilitzant un laser

L'ús d'un gran laser ha permès que científics de la Univeristat de Ginebra, Suïssa, hagin aconseguit per primer cop transformar el vapor d'aigua present a l'atmòsfera en autèntiques gotes. Encara que la densitat i la mida de les gotes no són suficients per genera pluja, "el treball demostra que és possible utilitzar la tecnologia laser per la modulació metereològica", subratlla la universitat en la seva pàgina web. El resultat és, en certa manera, el gèrmen d'un núvol.

Com si fossin esteles d'avions

La tècnica, que es va experimentar en un laboratori de Ginebra, va consistir en disparar ràfegues molt breus de rajos laser en infrarroig en una càmera d'aire saturat d'aigua, a una temperatura de -24ºC. Por on passava el laser es formaven núvols lineals similars a les esteles que deixen els avions al seu pas. Després, una prova similar que es va efectuar a l'aire lliure a Berlín, amb una temperatura ambiental de 2,4ºC i una humitat del 93º, va obtenir resultats esperançadors.
Els detalls de la investigació els ha publicat la revista especialitzada 'Nature Photonics'. En el treball també han participat investigadors de les universitats de Lyón (França) i Berlín (Alemanya).

El mecanisme de formació

En estat natural, per a que plogui no només és necessari que l'ambient estigui saturat d'humitat, només que hi hagi partícules en suspensió, com pols o pol·len, que afavoreixin la condensació i formació de núvols. En l'estudi, els gèrmens dels núvols es van formar perquè el pas del laser va alliberar els electrons del vapor d'aigua. Els radicals hidroxil (OH) que es van formar van servir de catalitzador.
A primera vista costa apreciar les gotes, pel que va ser necessari un dispositiu de visualització especial per confirmar l'increment de la densitat i la mida de les gotes en l'atmòsfera. Tot i així, els investigadors opinen que, ajustant la lingitud d'ona, el focus i la duració de les ràfegues, es podria provocar pluja quan fos necessari.

Millor que sembrar els núvols

Jérôme Kasparian, un dels membres de l'experiment, comenta que els resultats suggereixen que l'efecte pot funcionar en condicions naturals. En la seva opinió, es tracta d'una tècnica molt millor que la sembra de núvols amb iodur de plata. Aquest sistema, utilitzat des de fa 50 anys, mai ha demostrat ser totalment efectiva, diu l'investigador.

Més info aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"