19 de febrer, 2012

Suïcidi científic a Espanya

En aquest bloc sempre he intentat escriure coses sobre ciència i malalties de la manera més entenedora possible per als que no estan acostumats a certes maneres d'escriure o parlar.
I ara penso que també és deure meu, fer veure a la gent en quin moment estem vivint els que ens dediquem a la investigació (a part del que ja se sap de les retallades en sanitat pública), ja que la investigació és un bloc bàsic per a la millora en tractaments de moltes malalties.
El sector de la investigació a Espanya, sempre (i dic sempre) ha estat precària. Tot i que va millorar bastant els primers anys de govern del PSOE, en els últims anys del seu govern ja van començar les retallades, any rere any més grans. 
I aquí estem, en un ambient més aviat desolador, on s'ha fet bastant ressò de la situació de la investigació al nostre país arreu del món. 
Per això m'agradaria fer-vos conèixer una mica la situació amb un article publicat al País, on expliquen un article publicat a la prestigiosa revista Nature, d'una investigadora que treballa a Espanya.

Aquí la teniu; el títol de l'article ho diu tot: Els canvis a Espanya són un suïcidi científic.

La ciència esborrada de l'enunciat dels ministeris al Govern de Rajoy, les fortes retallades pressupostàries anunciades en I+D (600 milions només aquest any) i la situació laboral dels investigadors són indicadors de la clara línia oficial de que la ciència no és una prioritat a Espanya. 
Moro-Martín, una investigadora del programa Ramón y Cajal, explica que per primer cop a Espanya, ni ciència ni investigació apareixen en la denominació d'algun ministeri i considera que no es tracta d'un canvi simbòlic sinó que segueix la tendència del país de minar deliberadament la ciència i restar-li importància. La crisi econòmica i les mesures d'austeritat necessàries no justifiquen, en la seva opinió, les actuacions del Govern, que causen un mal a llarg plaç a la infraestructura científica i envien un missatge contradictori a altres països i als inversors. 
Però el mal no és nou, sinó que va arrancar amb l'anterior Govern, amb retallades dràstiques en la finançament de la I+D i en l'incompliment dels compromisos sobre la reestructuració de la carrera científica que no van tenir lloc en la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, aprovada el maig de l'any passat.
Moro-Martin explica que les perspectives actuals són tan pessimistes que alguns científics actualment a l'estranger estan rebutjant contractes de post-doctorat Ramón y Cajal per a tornar a treballar a Espanya.
La congelació de les convocatòries d'investigadors en les institucions públiques és un altre factor molt negatiu. Amb el panorama actual, els científics de entre 20 i 40 anys, no tindran més remei que anar-se'n a un altre país si volen continuar les seves carreres.
El fet de que ni el Congrés ni el Senat hagin constituït les comissions respectives de ciència i tecnologia és una altra deficiència notable. La investigadora demana que es posi en marxa amb caràcter d'urgència l'Agència d'Investigació contemplada a la nova llei i amb un pressupost que confereixi a la ciència l'estabilitat i capacitat de planificació a mig i llarg plaç, sense fluctuacions.
Moro-Martin reclama en el seu article a Nature que l'esforç espanyol en I+D, actualment situat en el 1,39% del seu PIB, s'ha de posar en línia amb la mitjana europea del 2% i apropar-se a l'objectiu del 3% fixat en l'Estratègia de Lisboa per l'any 2010.

I aprofitant que un company meu està fent una estada als Estats Units, i que molts altres companys que sé que em llegeixen també estan fent el doctorat com jo, dono porta oberta a que em doneu la vostra opinió sobre la situació de la investigació a Espanya, si creieu que millorarà/empitjorarà? I si realment creieu que si volem continuar la nostra afició investigadora, haurem de marxar del país. I a tu Dani que estàs als EEUU, com veus la situació d'allà?


6 comentaris:

  1. doncs la veritat es que no se que dir-te. en primer lloc hi ha molt pocs nordamericans dedicats a ciencia i les beques doctorals aqui, en general, son iguals o pitjors que a Espanya, cobren molt poquet. per aixo suposo que hi ha tants xinesos i hindus fent doctorat. no obstant aixo, hi ha forces opcions.

    per altra banda diners per projectes tambe dona la impressio que hi ha, pero lambient aqui es molt competitiu i es dificil accedir a bones financiacions, pero suposo que com a tot arreu.

    ara, a la pregunta de que si hem de marxar, jo crec que, independentment de la situacio economica del pais, es interessant marxar uns anys fora a fer el postdoc. pero esto es mi humilde opinion y sin saber mucho realmente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que referir-me a que sigui interessant marxar, era en veure's obligat a emigrar per a poder desenvolupar la feina.
      És evident que és més que recomanable marxar, però penso que és una llàstima que molta gent estigui evitant demanar beques per tornar a Espanya perquè estan veient el futur immediat de la recerca.
      Moltes gràcies per la teva aportació!

      Elimina
  2. be, com ja vaig escriure al meu blog, la política espanyola ha estat en general de "que inventen ellos", mai hem tingut una bona cultura científica, es una cosa quasi històrica que és difícil de canviar

    malauradament és molt fàcil retallar a ciència perque ja directament no hi ha una conciència de ciència. passa, salvant les distàncies, una cosa similar amb el cinema espanyol. la gent pensa que és dolent i, de sobte, es sorprenen del que es pot arribar a fer aquí

    p em sap greu que la gent no torni, evidentment, però si les condicions tampoc són les adequades jo tampoc tornaria...

    ResponElimina
  3. Jo tampoc tornaria... tot i que és una llàstima! Però és cert que no s'ha valorat mai massa el producte espanyol "intel·lectual"

    ResponElimina
  4. És una evidència que la situació de la recerca a Catalunya avui en dia no és gaire encoratjadora, i a Espanya encara ho tenen pitjor.
    Per què seguim tossuts a no voler obrir ulls davant la veritable solució a molts dels problemes de la societat catalana? (no tots, és clar).
    Sense l'espoli fiscal espanyol (20.000 milions d'euros anuals), Catalunya seria un dels països més rics d'Europa, i no caldria retallar ni en sanitat, ni educació, no en recerca, ni en sous de funcionaris, ...

    Per exemple, tot el que la Generalitat guanyarà amb les retallades els funcionaris equival a 6 dies sense espoli fiscal (són dades del Cercle Català de Negocis). Així que imagineu tot el pressupost que ea podria dedicar a la investigació.

    No ens enganyem, Espanya ens està duent a la decadència cultural i econòmica, i qui no ho vulgui acceptar viu enganyat. Qualsevol altra soluciò que no sigui la independència és marejar la perdiu.

    PS: sóc l'Ignasi, el xicot de la Mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Ignasi! Primer, gràcies per comentar!
      Jo també penso com tu has dit, i crec que cada cop més els catalans som més conscients de la realitat que és viure a Espanya.
      Crec que s'estan fent moltes coses per donar a conèixer la situació i fer possible la gran il·lusió que seria la independència.

      Tot i així, també m'agradaria que el nostre país veí no estigués en decadència!
      Però és una realitat que som el motor d'Espanya, i fa ràbia veure com, a sobre, se'ns pixen a sobre i no ens valoren com haurien.

      Elimina

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"